jueves, 17 de agosto de 2017

AGUDIZANDO LOS SENTIDOS (IV): BARCELONA

Estimada ciutat meva, rica i sabia que n'ets, m'apiado de tu al trobar-te ferida.
L'horror, el pànic i la tristor t'han disfressat i no reconec per la televisió els carrers plens de gent que tu il·lumines cada dia. 

Estimada ciutat meva, m'has vist créixer i enamorar-me, m'has vist enfonsar-me; però jo mai t'he vist angoixar-te.
Aixecat mica en mica i adonat que el poble t'estima i que tothom et curarà el mal patit. No arronsis els braços, no hi ha res perdut. Tu que ens has donat cultura, llibertat, diversitat i amor, mai et donarem de costat. 


Estimada ciutat meva, reina de allà on vulguis anar, et trobo sensible i silenciosa. No vull veure la massacre ni els assassins, tampoc el descontrol. No em fan falta. Necessito tornar a olorar els racons de la Boqueria, veure cartells publicitaris de teatre i prendrem un cafè a meitat de la Rambla.


Estimada ciutat meva, estimada Barcelona. Et crido i et canto, mai més et sentis sola. Allà on vagi et veuré com a casa meva on esta el meu cor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario